Primera sentència a Espanya que augmenta la indemnització a 20 dies dels treballadors temporals

A la sentència de 14 de setembre de 2016 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea es va plantejar la qüestió de si una treballadora amb un contracte de interinitat tenia dret o no a indemnització, i en el cas de que tingués dret, si havia de ser una indemnització de 12 dies (contractes temporals) o 20 dies (contractes indefinits).

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va fer referencia a la Directiva 1999/70/CE, on hi ha annex un Acord Marc que versa sobre el treball de duració determinada i on s´estableix un principi de no discriminació dels treballadors temporals:

“Por lo que respecta a las condiciones de trabajo, no podrá tratarse a los trabajadores con un contrato de duración determinada de una manera menos favorable que a los trabajadores fijos comparables por el mero hecho de tener un contrato de duración determinada, a menos que se justifique un trato diferente por razones objetivas”

Entén el Tribunal de Justícia de la Unió Europea que dintre de les condicions retributives estarien incloses les indemnitzacions per fi de contracte.

S´ha d´analitzar en cada situació, diu el Tribunal, si el treball és anàleg o idèntic al d´un treballador fix. Si el treballador temporal fa un treball igual que el treballador fix, no hi ha justificació per donar un tracte diferent a aquests treballadors temporals en les seves condicions de treball, condicions dintre de les quals com hem dit queden incloses les indemnitzacions per fi de contracte.

Llavors, en el cas de fi per cessament d´un treballador temporal, si aquest treballador porta a terme un treball equiparable al d´un treballador fix de l´empresa, se li hauria d´abonar una indemnització de 20 dies per any treballat, i no de 12 dies. Fer el contrari seria anar en contra del principi de no discriminació establert a la clàusula 4 del Acord Marc.

Davant d´aquesta sentencia de la Unió Europea no es sabia quin seria l´impacte que tindria a la legislació espanyola, ja que deixava oberta la porta a que molts treballadors temporals demanessin al finalitzar el seu contracte, una indemnització de 20 dies (indemnitzacions que ara s´apliquen només als treballadors indefinits) i no indemnitzacions de 12 dies.

En aquest punt, recentment el Tribunal Superior de Justícia del País Basc en sentencia de 18 de novembre de 2016, en un cas on un treballador temporal reclamava la improcedència del seu acomiadament, ha fallat que l´acomiadament en qüestió era procedent, però no la indemnització de 12 dies abonada.

Estima el Tribunal, que si la situació laboral del treballador temporal acomiadat és comparable a la d´un treballador indefinit, no hi ha una justificació objectiva i raonable perquè no pugui percebre la mateixa indemnització que un treballador fixe: és a dir, una indemnització de 20 dies.

Aquesta sentencia és molt important perquè ja està creant un precedent a Espanya, i possibilita a que o bé hi hagi un canvi en la legislació, o els treballadors temporals acomiadats puguin reclamar als Tribunals una indemnització superior.

No obstant, el Tribunal Superior de Justícia d´Andalusia, en sentència de 16 de novembre de 2016, contradiu la sentència del Tribunal Superior de Justicia del País Vasc de 18 d´octubre, rebutjant equiparar la indemnització dels treballadors temporals i els indefinits a les empreses, argumentant que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea de 14 de setembre només és equiparable als treballadors de l´Administració.

Per tant, hem d’estar a l´espera de com continuen pronunciant-se els Tribunals en aquest aspecte, tenint en aquest moment a Espanya dues sentències contradictòries.